domingo, 7 de agosto de 2011

Sant Benet del Bosc

















Masia-ermita de St.Benet del Bosc, terme de Sant Feliu de Guíxols; la primera edificaçió sembla que fou aixecada pels monjos del monestir al S.XVII, però fou renovada totalment per l´abat Massalvà entre els anys 1781-1785. Una de les fites de l´actual delimitació entre Sant Feliu i Solius era clavada a 100 metres de l´ermita a migdia del cami -ara carretera asfaltada- que porta a Can Codolar. La fita fou arrencada clandestinament el 1978 i encara no ha estat reposada. La fotografia és de l´any 1974, quan encara l´aspecte exterior no havia sofert les destrosses que l´han deixat lamentablement mutilada. El mas era del monestir guixolenc i tenia 1149 vessanes. A causa de la desamortització, fou venut a Josep Campaneria per 341.333 rals.Antigament s´hi celebrava un aplec anyal i tenia goigs propis.

-Planta del mas amb google maps









- Detall de la cuina i el seu forn

















- Ràfec de la teulada

-Finestra de la cuina i desaigüe de la pica 


- Pica amb ceràmica
- Interior del mas,

-Entrada i façana de llevant


- Carretera que travessa el mas



- Pou


- Façana ponent




-

 -Façana de Ponent

-Façana de llevant

miércoles, 29 de junio de 2011

Sant Baldiri (i II)

Més fotografies de St. Baldiri:


- El mas des de llevant





- L´ermita des de llevant




- Dues vistes del campanar





 

- Esgrafiats de la façana de l´ermita



- Al pati




- Arrebossat de l´ermita


- Parets de contenció i contraforts de ponent




- Finestra de la planta baixa del mas


- Mina de St. Baldiri





Montclar

 Montclar (417m); terme municipal de Sta. Cristina d´Aro.



viernes, 17 de junio de 2011

Puig de les Cols

El Puig de les Cols o Puig de Cols és una muntanya de 416 metres situada entre els municipis de Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu de Guíxols (d'on n'és el punt més alt), a la comarca del Baix Empordà.


Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 308107001).


viernes, 10 de junio de 2011

Can Codolar o Corral de l´abat

(abans Mas Gras) finca que arribava fins al Puig Alt (Puig de les Cols), una de les seves fites era el terme Gros, que també ho era dels termes de Sant Feliu, Santa Cristina i Solius.


- Fotografia de l´any 1973 quan encara el mas era habitat



- Llinda de l´entrada de llevant



- El Mas de de les proximitats de la Creu d´en Barraquer


- Vista del mas des del pati (llevant a la dreta i ponent a l´esquerra)



- Ala de ponent














sábado, 2 de abril de 2011

Cal Romaguer o Divina Pastora

(text del rètol informatiu que trobem davant el mas)
Antiga masia amb un oratori interior d´aquí a que fos coneguda com a l´ermita de la Divina Pastora. Aixecada per ordre de l´Abad ferran massalvà i Argunyol del Monestir de St. Feliu de Guíxols entre 1781 i 1785, la masia era un indret de repòs pels seus monjos, on solien passar dies de convalescència cuidats pels masovers.

Batejada més tard com a mas Romaguer, entre el 1794 i 1797 el mateix Abad hi feu aixecar en el seu interior un oratori amb l´imatge de la verge de la Divina Pastora, es suposa perqué l´indret era freqüentat pels pastors de les rodalies. Actualment, tot i l´estat rüinós de la masia, encara es pot observar l´oratori, situat a l´esquerra de l´entrada.

Antigament, al voltant d´aquest indret es celebrava un aplec que congregava molt guixolencs. Altres aplecs importants de les rodalies eren els de St. Benet i St. Baldiri, masies per les quals, la pèrdu de la vida rural d´aquestes muntanyes també ha significat el seu abandonament.



Imatges antigues






Façana de Llevant (amb el rellotge de sol)



Arribant a Cal Romaguer, façanes de Tramuntana i Ponent



Façana de Ponent 

Entrada al mas per Ponent


Façana de Migdia (amb el segon rellotge de sol)


Façanes de Llevant i Tramuntana


Façana de Migdia



Façana de Migdia 

Finestres a la façana de Migdia 




Escales i passadis interior


Viga i habitació de la primera planta


Balcó orientat a Llevant


Passadís interior


Sala central i primera planta


Detall de la cuina 



Finstra a la façana de Migdia


Detall del rellotge de sol i teulada a la façana de Migdia


Oratori